El desplegament del marc normatiu de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC:2009) pel que fa als eixos centrals de l’autonomia, la direcció professional dels centres educatius públics de Catalunya i l’avaluació del sistema educatiu és essencial per assolir l’excel·lència, l’equitat del sistema educatiu català i la millora dels resultats de tots els seus alumnes. L’objectiu de l’article és comentar en profunditat els aspectes més destacats del disseny de l’autonomia i la direcció dels centres educatius públics, la formació del directiu públic docent com a servidor públic, la direcció professional i l’avaluació del professorat duts a terme per l’executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya durant el període del 2010 al 2014, coincident amb la plena implantació del nou model d’autonomia escolar. Des del 2014, la intervenció del director del centre públic és decisiva en la selecció del professorat que s’incorpora al centre i en la definició de la plantilla docent. El context marcat per la crisi econòmica durant aquests anys ha incidit directament en l’aplicació del nou paradigma definit per la LEC, fet que sens dubte ha dificultat la necessària i ineludible transformació de l’Administració educativa i la consolidació del nou model directiu amb l’augment de la responsabilitat i capacitat de decisió dels directors catalans.