Other
Catalan
ID: <
10670/1.nondcj>
Abstract
Tot infant té dret a l’educació des del naixement. Des de fa trenta anys les lleis d’educació a Espanya reconeixen el període de 0 a 3 anys com un cicle fonamental i amb caràcter propi. A més, totes les lleis bàsiques d’educació d’aquest país obliguen les administracions públiques a garantir-ne les places suficients per assegurar l’escolarització de la població que ho demani. L’esclat de la crisi econòmica a Espanya, a partir de 2009, provocà una creixent desigualtat econòmica i un fort increment de la pobresa al nostre país. Els organismes internacionals i les grans organitzacions humanitàries alerten des de fa més de deu anys que els més grans perjudicats són els infants: són els percentualment més afectats per la pobresa, són a qui més danyen els seus efectes, de manera que s’arriba a hipotecar el seu futur, i a Espanya les polítiques socials no els solen tenir en compte. Tanmateix, els organismes i acadèmics expliquen que les mesures d’equitat en aquests primers anys són les que tenen més efectes igualadors. L’educació infantil de qualitat figura com a principal mesura igualadora. La realitat escolar respecte a l’educació dels infants de 0 a 3 anys és molt desigual a tot l’Estat. Les Illes Balears ocupen les darreres posicions a l’escala de recursos públics per a les famílies en aquesta matèria. Els ajuntaments balears, atès l’absentisme del Govern autonòmic en aquesta qüestió, han assumit l’oferta educativa de 0 a 3 anys. Per tant, l’oferta de places és molt desigual entre poblacions i entre illes. En aquest treball es fa el relat dels dos únics períodes, 2007-2011 i 2018-2019, en els quals s’han pres mesures generalitzades de protecció al dret a l’educació i la necessària equitat.