Aquesta investigació parteix de la tesi que és positiu dur a terme un tractament integrat en l’ensenyament de llengües, però cal veure fins a quin punt aquesta afirmació ha tingut una incidència sobre la pràctica docent diària. L’objectiu d’aquest estudi és ajudar a trobar-hi una resposta a través d’una anàlisi comparativa sobre l’ensenyament del verb en llengua catalana i en llengua castellana en una aula de secundària obligatòria. L’estudi comprovarà que a l’aula analitzada no es porta a terme un tractament integrat de les llengües durant el procés d’ensenyament i aprenentatge del verb. Conseqüentment, els resultats d’aquesta breu investigació evidencien de manera clara la necessitat imperant d’establir vincles profunds entre la recerca en didàctica de la llengua i la pràctica docent executada a les aules.