El naixement de les societats modernes a arrel de les revolucions liberals suposen l'eliminació del vell privilegi jurídic que atorgava drets civils i polítics basats en les diferències naturals entre els éssers humans. Malgrat tot, hi ha una diferència natural que no s'esborra: la diferència sexual. Les dones seran excloses de la caracterització com a éssers individuals i lliures ( per tant, amb drets civils i polítics com a ciutadanes) per raó de l'adscripció a la seva naturalesa, bàsicament a la seva capacitat reproductiva. Categoritzades com a naturalment inferiors als homes, seran incorporades a la societat sota el prisma del continu tutelatge masculí. La superació de la discriminació per raó de gènere ha d'implicar l'esforç conjunt d'homes i dones (encotitllats tots dos per raó del gènere assignat socialment). Aquest esforç ha de portar a la reconceptualització del vell principi d'autonomia i permetre la construcció d'una nova ciutadania, on l'ordre constructor de les subjectivitats dels individus no pivoti exclusivament en el gènere assignat.