Els programes d’aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) estan guanyant terreny i nombrosos estudis els propugnen com els entorns més adequats per a l’aprenentatge de segones llengües a través de les àrees curriculars no etiquetades com a “de llengua”. Aquest article presenta la crònica documentada del desenvolupament d’un programa experimental AICLE que forma part d’un projecte d’investigació longitudinal, l’objectiu del qual és explorar des d’una perspectiva sociocultural el programa AICLE d’un centre de secundària de Barcelona, així com algunes de les opcions metodològiques adoptades pels docents per superar les dificultats que s’afegeixen quan es fa servir una llengua estrangera a l’aula de continguts. L’anàlisi de les dades provinents d’enregistraments de vídeo de l’aula, complementada amb el diari de camp del professor en el rol d’investigador en l’acció, a més d’entrevistes i grups de discussió amb els estudiants, mostra l’ús que aquests fan del complex dispositiu pedagògic que se’ls presenta per mitjà de les tasques i materials dissenyats ad hoc pel professorat que treballa en col·laboració.